■ fill | filla

Etimologia: del ll. fīlius, íd. (v. fecund) 1a font: s. XII, Hom.
  1. masculí i femení
    1. Persona o animal amb relació al seu pare i la seva mare. Té un fill i dues filles. Ja han tingut cinc fills, entre nois i noies. És el fill de l’apotecari. És fill únic o té germans?
    2. Nom afectuós amb què hom parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimació, protecció, etc. Fill, no t’hi emboliquis.
    3. per extensió Descendent.
    4. dret Descendent més directe d’una persona, que, respecte a aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
    5. fill adoptiu dret Descendent per adopció.
    6. fill adulterí dret Fill nat d’una unió en la qual almenys una de les persones és unida vàlidament en matrimoni amb una tercera.
    7. filla política Nora.
    8. fill de papà Jove de família acomodada a qui els seus pares concedeixen tots els capritxos sense haver-se d’esforçar.
    9. fill de puta vulgarment Expressió que hom aplica a una persona per insultar-la.
    10. fill de sa mare vulgarment Fill de puta.
    11. fill espiritual Persona que ha rebut l’herència espiritual d’algú, que en continua l’obra, etc.
    12. fill incestuós dret Fill nat de persones lligades pel parentiu en grau en què tenen prohibit de casar-se.
    13. fill natural dret Fill nascut, fora de matrimoni, de pare i mare que podien casar-se en el moment de la concepció.
    14. fill polític Gendre.
    15. fill pòstum dret Fill nat després de la mort del pare.
    16. fill putatiu dret Fill considerat com a tal sense ésser-ho.
    17. fill sacríleg dret canònic Fill nat de la unió entre persones una de les quals, almenys, és subjecta pel vot de castedat pel fet d’haver rebut ordes majors o d’haver professat en un orde religiós.
  2. masculí i femení
    1. Persona amb relació a la nació, el país, el poble, la regió, etc., de què és natural. Fill de Catalunya.
    2. fill predilecte (o il·lustre) Títol honorífic concedit per un municipi a una persona que hi ha nascut en reconeixement als seus valors.
  3. masculí i femení figuradament Aquestes paraules són filles de la irreflexió.
  4. masculí i femení cristianisme
    1. Religiós amb relació al fundador del seu orde. Els fills de sant Benet.
    2. Nom donat als membres de certs ordes, congregacions o associacions pies. Filles de Maria. Fill de l’Immaculat Cor de Maria.
  5. masculí
    1. [en majúscula] cristianisme Segona persona de la Trinitat, anomenada també Fill de Déu, Déu Fill i Fill Unigènit i, teològicament, Verb encarnat.
    2. fill de Déu Bíblia En l’Antic Testament, títol messiànic, atribuït adoptivament al poble israelita, als àngels i al rei i que la primitiva comunitat cristiana aplicà a Jesucrist per expressar la creença en la seva divinitat.
    3. fill de l’home Bíblia Figura messiànica del llibre de Daniel que, segons l’Evangeli, Jesús s’atribuí per evocar la transcendència de la seva persona i de la seva obra.
  6. fill abans que el pare botànica Pota de cavall.