■ ficar

Compareu: posar
Etimologia: del ll. vg. *figicare, der. del ll. figĕre ‘clavar, ficar, fixar’, contret segurament ben aviat en *ficcare 1a font: s. XIII, Vides
    verb
    1. transitiu Posar, fer entrar, una cosa dins una altra. Fica-ho ben endins. No poder ficar la clau al pany. Ficar diners a la guardiola.
    2. pronominal Ficar-se en una escletxa. Ficar-se al llit. No et fiquis el dit al nas! Ficar-se la mà a la butxaca. Ficar-se de peus en un bassal.
    3. ficar al cap figuradament Fer penetrar a la pensa o a l’ànim d’una altra persona alguna cosa. Li han ficat al cap que ha de fer diners.
    4. ficar el nas (en alguna cosa) figuradament Fer per veure, per saber, etc., allò que és cosa d’altri.
    5. ficar el nas pertot arreu figuradament Tafanejar-ho tot.
    6. ficar els genolls en terra Agenollar-se.
    7. ficar esperons al cavall Ferir el cavall amb els esperons.
    8. ficar la banya (en alguna cosa) (o ficar la banya al [o en un] forat, o ficar el cap a l’olla, etc.) figuradament Obstinar-se a fer alguna cosa.
    9. ficar-se al cap (alguna cosa) figuradament Entestar-se, enderiar-se. S’ha ficat al cap que ha d’escriure un llibre.
    10. ficar-se al cap (a algú) figuradament Entrar-li una dèria. Quan se li fica al cap una cosa, no hi ha qui la hi tregui.
    11. ficar-se amb (algú) Atacar-lo, censurar-lo, provocar-lo. Per què et fiques amb nosaltres?
  2. pronominal Entrar en un lloc indegudament, inoportunament, etc. Avui he estat a punt de ficar-me al pis del costat. Se m’ha ficat a l’habitació.
  3. per extensió
    1. transitiu Posar una cosa en un lloc insòlit, desavinent, barrejada amb altres, etc., de manera que és difícil de trobar-la, destriar-la, etc.; entaforar, enforfollar, etc. No sé pas on he ficat el rellotge. No fiqueu els documents entremig de les cartes.
    2. pronominal On deu haver-se ficat? La llebre cuità a ficar-se a les bardisses.
  4. transitiu per extensió Fer entrar (algú) en un lloc; recloure, tancar. Volen ficar-lo en un col·legi de frares.
  5. figuradament
    1. transitiu Fer intervenir algú o alguna cosa o posar-lo en una determinada situació per l’ascendent, la influència, etc., que hom té. Ficar en un embolic. Vol ficar el seu fill a l’empresa.
    2. pronominal especialment Intervenir, algú, en alguna cosa sense tenir-hi dret, sense ésser-hi demanat, massa complicada per a ell, etc. No hi ha pas perill que m’hi fiqui! Sempre es fica on no el demanen. Li agrada molt de ficar-se en tot. Si t’hi fiques en sortiràs malparat.
    3. pronominal Ha aconseguit de ficar-se al ministeri.