■ fiblar

Etimologia: del ll. fibulare ‘clavar l’agulla d’un fermall o sivella’, der. de ll. fībŭla ‘fermall, sivella’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu
    1. Ferir amb el fibló. M’ha fiblat una abella, una vespa.
    2. figuradament Té una llengua que fibla.
  2. transitiu per extensió
    1. Ferir amb un objecte flexible.
    2. Aplicar un objecte flexible contra algú o alguna cosa.
  3. transitiu Punxar una bota per treure’n un poc de vi.
  4. intransitiu Produir un dolor agut i breu; coure. Com em fibla aquesta ferida!