■ fiança

Partició sil·làbica: fi_an_ça
Etimologia: de fiar 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Acció de fiar o fiar-se.
    2. Fe, confiança. És un home en qui tinc una gran fiança.
  2. dret civil
    1. Penyora o garantia que hom dona en seguretat que hom complirà una obligació.
    2. Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d’una obligació principal, tant si és feta en dipòsit de diner com per mitjà de penyora, hipoteca o garantia real, o bé per la seguretat donada per una altra persona.
    3. fiança carcellera Fiança que hom dona per respondre que algú que ha estat alliberat es presentarà sempre que li ho manin.
    4. fiança d’arrelament Fiança que hom dona hipotecant béns immobles.
    5. fiança de la faç Fiança que respon del reu en allò que es refereix a totes les obligacions reals i personals.
    6. fiança d’estar a dret Fiança que dona un tercer responent que el demandat es presentarà a la crida del jutge sempre que aquest li ho mani.