■ fiador1

Partició sil·làbica: fi_a_dor
Etimologia: de fiar i -dor2
    masculí
  1. Peça o dispositiu que impedeix l’obertura d’un pany, el disparament d’una arma i, en general, l’accionament de qualsevol mecanisme per efecte d’una acció involuntària.
  2. indumentària Doble cordó que hom fixa als traus del coll d’una esclavina, d’un sobrepellís, etc., i que obre o ajusta amb l’acció d’un passador.



    3. Vegeu també:
    fiador2