■ feu

Partició sil·làbica: feu
Etimologia: del germ. frànc. *fĕhu ‘possessió, propietat’ 1a font: 976
    masculí
  1. història del dret
    1. Conveni pactat entre dues persones nobles, l’una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal), rebia de l’altra (senyor feudatari, vassall) la prestació d’homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, en canvi de lliurar-li un domini real.
    2. Domini cedit o posat en feu.
    3. Mercè o cànon que pagava el feudatari.
    4. feu honorat (o honorable) Feu per raó del qual el vassall o feudatari no pagava cens ni cànon de cap mena, i es limitava a fer homenatge i jurament de fidelitat.
  2. figuradament Àmbit dominat per algú. Aquells barris són feu dels socialistes.