■ fetge

Etimologia: d’un ll. vg. *féticum, metàtesi de fécatum (it. fégato, fr. foie), fícatum (cast. hígado, port. fígado), del ll. jecur fīcātum ‘fetge alimentat amb figues’ 1a font: c. 1288
    masculí
  1. anatomia animal i fisiologia animal Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
  2. el que és bo per al fetge és dolent per a la melsa Comentari que es fa quan una solució afavoreix una cosa però en perjudica una altra.
  3. no posar-se pedres al fetge (o tenir el fetge gros, o molt de fetge, o un fetge de rajada, o un bon fetge) locució verbal figuradament Suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ésser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.
  4. treure el fetge per la boca locució verbal figuradament
    1. Fatigar-se en extrem per causa d’un excés d’activitat, especialment en algun treball; esfetgegar-se.
    2. Estar molt atrafegat.