■ festejar

Etimologia: de festa 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb transitiu
    1. Fer festes (a algú).
    2. especialment Obsequiar (algú) amb festes, afalacs, etc., per enamorar-lo. De jove, la festejaven molts nois.
    3. per extensió Fer per obtenir una cosa. Li festeja una gratificació extra.
  2. usat absolutament
    1. Tenir relació, dues persones, amb intenció de casar-se. Ja fa deu anys que festegen.
    2. Parlar privadament, estar junts, els enamorats. Han anat a festejar a la riera.
    3. popularment i per extensió Parlar privadament dues persones com si fossin enamorats.
  3. Festivar.