■ fer3
| | fera

Etimologia: del ll. fĕrus, -a, -um ‘salvatge; ferotge’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i femení zoologia
    1. Dit dels mamífers salvatges, indòmits i carnissers, del subordre dels fissípedes.
    2. per extensió Dit de qualsevol animal que presenta les mateixes qualitats que les feres.
  2. femení
    1. figuradament Persona de mal caràcter, geniüda. Ésser un home una fera.
    2. posar-se fet una fera (algú) Enfurir-se.
  3. cuca fera Drac, animal monstruós.



    4. Vegeu també:
    fer2
    fer1