■ feliç

Etimologia: del ll. felix, -īcis, íd. (v. fecund) 1a font: s. XV
    adjectiu
    1. Que gaudeix de felicitat. Ésser una persona feliç. Viu molt feliç. El diner no el fa feliç. Feliç de tu!
    2. per extensió Una vida feliç. Un esguard feliç.
    1. Que ocasiona felicitat. Un feliç esdeveniment. Una feliç situació. Un dia feliç.
    2. especialment Dit d’un esdeveniment que ha anat molt bé, d’una empresa que ha reeixit plenament. Un part feliç. Una navegació feliç. Una temptativa feliç.
    3. per extensió Oportú en alt grau; encertat. Una pensada feliç. Una intervenció feliç.
    4. per extensió Eficaç. Una memòria feliç.
  3. col·loquialment
    1. Tranquil, despreocupat. Ell rai: feliç!
    2. Curt d’enteniment, ximplet. És feliç: no entén mai res.