fatxa1

Accessory
Etimologia: de l’it. faccia ‘cara’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení popularment
  1. Aspecte exterior d’una persona. Fer bona fatxa, mala fatxa.
  2. en fatxa locució adverbial
    1. En actitud adequada a un fi determinat. Posar-se en fatxa. Estar en fatxa.
    2. nàutica Disposició en què hom fa bracejar les veles d’una nau de manera que unes rebin el vent per la cara de proa i les altres per la cara de popa, per tal que la nau es mantingui aturada.


  3. Vegeu també:
    fatxa2