■ fato

Homòfon: fatu
Etimologia: de l’aragonès fato (cast. hato), possible coincidència d’un germ. gòt. *fat ‘vestir-se’ i un aràbic ḥaẓẓ ‘porció que toca a cadascú’ 1a font: 1414
    masculí
  1. Equipatge, bagatge.
  2. Conjunt de coses en general, especialment articles de comerç, ingredients del menjar, etc. En aquest plat hi ha massa fato.
  3. Feinada. Quin fato que tinc, avui!