■ far

Compareu: fanal
Etimologia: del ll. pharos, i aquest, del gr. pháros, íd., originàriament nom de l’illa de Pharos, a la badia d’Alexandria, famosa pel seu far 1a font: s. XIII
    masculí
  1. antigament Foguera que servia de senyal.
  2. marina, marítim Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia.
  3. automòbil, automobilisme
    1. Dispositiu emprat en els vehicles automòbils per a il·luminar el camí i poder circular de nit o quan no hi ha prou llum natural.
    2. far antiboira Far que produeix una llum groga perquè el filament crema en una atmosfera de iode o perquè duu un vidre especial, la qual llum no enlluerna els conductors que van en direcció contrària, quan hi ha boira baixa pel camí.