■ fantasma

Etimologia: del ll. phantasma, i aquest, del gr. phántasma ‘aparició, imatge’ 1a font: 1372
  1. masculí
    1. Objecte o, sobretot, persona que apareix en forma d’ésser real, tot i ésser quelcom imaginat.
    2. ocultisme Aparició sensible d’un mort o d’un ésser incorpori.
  2. masculí o femení Persona que simula una aparició, un espectre, per esporuguir la gent.
  3. masculí filosofia Imatge mental d’un objecte, equivalent escolàstic de fenomen.
  4. masculí i femení col·loquialment i figuradament Persona que fa el fatxenda, que presumeix molt, però que no respon a les expectatives que desperta. Ell és molt responsable, però el seu germà és un fantasma: no compleix mai res del que promet.
  5. adjectiu
    1. Inexistent o fals. Una empresa fantasma.
    2. mot fantasma lingüística Mot sense realitat lingüística i degut a un error de còpia o de transcripció.