■ fan

Etimologia: de l’angl. fan (s. XVII), abreviació de fanatic, fora d’ús i reprès el 1889 als Estats Units i després a Anglaterra; propagat en fr. i altres llengües vers el 1950 respecte a vedets de la cançó
masculí i femení Afeccionat extremament a una cosa, admirador incondicional d’una persona, especialment d’un cantant, artista, etc.