■ faig

Partició sil·làbica: faig
Etimologia: del ll. fageus, -a, -um, adj. der. del subst. fagus, íd., que en ll. vg. substituí aquest subst 1a font: s. XIII, Vides
    masculí botànica
    1. Arbre caducifoli de la família de les fagàcies (Fagus sylvatica), d’escorça llisa i grisa, fulles ovades o el·líptiques, flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i flors femenines a parells dins involucres pedunculats, i fruits (les fages) en cúpula quadrivalva amb espines.
    2. fusteria Fusta del faig.
  2. faig austral Gènere d’arbres de la família de les fagàcies (Nothofagus sp), semblants al faig i integrada per espècies pròpies d’Amèrica del Sud, Nova Zelanda i Austràlia.