■ facultatiu | facultativa

Partició sil·làbica: fa_cul_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. facultatus, -a, -um, participi de facultare 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la facultat d’algú.
    2. Deixat a la facultat d’altri (per oposició a obligat). Aplicació facultativa d’una regla. Disposició facultativa d’una llei.
    3. Dit de l’examen practicat per una persona facultada tècnicament o legalment.
    4. biologia Que pot viure sota diferents condicions ambientals.
    1. masculí i femení Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o tècnica.
    2. masculí i femení especialment Metge.
    3. adjectiu Relatiu o pertanyent al metge. Fer llit per prescripció facultativa.