■ facultat

Etimologia: del ll. facultas, -ātis, íd., der. de l’arcaic facul, després facĭlis ‘fàcil’ 1a font: s. XV, Curial
    femení
    1. Capacitat, aptitud natural per a fer o sentir. La facultat de pensar, de sentir, de voler.
    2. Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada.
    3. plural Conjunt de condicions físiques i psíquiques d’un individu requerides per a fer alguna cosa. Un atleta en plenitud de facultats. Facultats mentals.
  2. [abreviatura fac.] ensenyament
    1. antigament Ciència o art ensenyada en les universitats o les escoles superiors i corresponent a cadascuna de llurs facultats.
    2. Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
    3. Conjunt de doctors i altres professors i d’alumnes que integren una facultat.
    4. Edifici d’una facultat.