■ factura

Etimologia: del b. ll. factura ‘obra artesanal’, probablement a través de l’it 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
    1. Acció de fer una cosa;
    2. l’efecte.
  2. Manera d’ésser feta una cosa.
  3. Execució de la part material d’una obra d’art.
    1. [abreviatura fact., fra.] economia Document que acompanya el lliurament de mercaderies o la prestació de serveis amb llurs característiques i preus.
    2. passar factura (a algú) locució verbal figuradament Recordar-li un favor que hom li ha fet, esperant que hi correspongui.
    3. passar factura (una cosa a algú) locució verbal figuradament Tenir una cosa conseqüències negatives per a algú. L’abús del tabac li va passar factura al cap dels anys.