fàcil

Accessory
Etimologia: del ll. facĭlis, íd. 1a font: c. 1400
Body
    adjectiu
  1. [amb de davant infinitiu]
    1. Susceptible d’ésser fet, abastat, obtingut, etc., amb poc o gens d’esforç. Una empresa fàcil. Un examen molt fàcil. Una cosa fàcil d’aconseguir. Una lliçó fàcil d’aprendre.
    2. És un home fàcil de convèncer. Un animal fàcil de mantenir.
    3. Dit de la persona que es deixa seduir, que no oposa resistència a les sol·licitacions amoroses.
  2. còmode 2. El camí de la dreta és més fàcil. Adopta una posició fàcil.
  3. Que parla amb fluïdesa i sense haver-se d’esforçar. Un orador fàcil.
  4. Possible, probable. És fàcil que vingui.