■ fàcies

Partició sil·làbica: fà_ci_es
Etimologia: del ll. facies ‘cara’
    femení
    1. Aspecte general, especialment d’una planta.
    2. geobotànica Variació poc important d’una associació vegetal, caracteritzada sobretot per l’abundància d’una espècie determinada.
    1. estratigrafia Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.
    2. petrografia Associació de minerals que componen una roca metamòrfica, reflex de les condicions físiques sota les quals aquesta s’ha format.
  3. patologia
    1. Expressió de la cara en les malalties.
    2. fàcies adenoidal Aspecte de la cara dels infants amb vegetacions adenoides, que es caracteritza pel nas petit, el llavi superior escurçat i la boca badada.
    3. fàcies hipocràtica Cara profundament alterada, amb el nas afilat, els llavis prims i cianòtics i els pòmuls prominents, que indica la proximitat de la mort.
    4. fàcies lleonina Cara voluminosa i de trets durs que hom observa en certes formes de lepra.