■ facècia

Partició sil·làbica: fa_cè_ci_a
Etimologia: del ll. facētia ‘broma, dita graciosa’, der. de facētus, -a, -um ‘elegant, graciós’ 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. Acudit graciós.
  2. Allò que hom diu o fa per divertir o fer riure.