■ faç

Homòfon: fas
Etimologia: del ll. facies ‘forma general, aspecte; cara’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. poèticament Cara.
  2. la faç de la terra La superfície de la terra.
  3. la Santa Faç cristianisme i art Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.