■ extraordinari | extraordinària

Partició sil·làbica: ex_tra_or_di_na_ri
Etimologia: de ordinari 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que és fora de l’ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat. Despeses extraordinàries. Remeis extraordinaris. Una sessió extraordinària.
    2. adjectiu per extensió Que excedeix el grau, la mesura, el nivell, habitual, ordinari. Un músic extraordinari.
    3. adjectiu i masculí Correu urgent o especial encarregat d’una missió determinada.
    4. raig extraordinari física i òptica Un dels dos raigs en què es divideix la llum que incideix en un material sòlid birefringent i en una direcció diferent de la de l’eix òptic del material.
  2. masculí
    1. Allò que és extraordinari.
    2. Despesa imprevista.
    3. Plat afegit als ordinaris d’una menjada.
    4. Exemplar especial d’un periòdic, una revista, etc., dedicat a algun fet o alguna data que mereix una atenció especial.