■ extinció

Partició sil·làbica: ex_tin_ci_ó
Etimologia: del ll. exstinctio, -ōnis, íd. 1a font: 1487
    femení
    1. Acció d’extingir o extingir-se;
    2. l’efecte.
    1. dret Cessació dels efectes d’un acte o d’una relació jurídica i de la possibilitat de produir-ne, si encara hom no hagués començat a fer-ho.
    2. extinció de la relació laboral dret del treball Cessació definitiva dels efectes de la relació motivada per alguna causa independent de la voluntat de les parts, dependent d’aquesta voluntat o derivada de les condicions del contracte.
    3. extinció de la responsabilitat penal dret penal Cessació dels efectes de la pena per la intervenció de determinades circumstàncies posteriors a la comissió del delicte.
    4. extinció de les obligacions dret civil Mode establert per la llei o per la voluntat dels subjectes interessats segons el qual deixa de produir els seus efectes una relació jurídica ja constituïda.
  3. biologia Desaparició d’una espècie o d’un tàxon que presenta una línia evolutiva determinada. Algunes espècies de rinoceront es troben en perill d’extinció.
  4. cristal·lografia Fenomen pel qual, en un microscopi petrogràfic, la llum que travessa un mineral no arriba a l’ocular, per tal com les direccions de vibració dels raigs ordinari i extraordinari del mineral anisòtrop són paral·lels a les direccions de vibració de les polars.
  5. física En una radiació composta, desaparició d’algunes longituds d’ona causada per absorció, interferència o polarització.
  6. extinció interestel·lar astronomia Reducció de la brillantor dels astres que s’esdevé, per absorció o difusió, en travessar la seva llum el medi interestel·lar.