■ extern
| | externa

Etimologia: del ll. externus, -a, -um, íd., substitut de extĕrus i de la mateixa arrel (v. extra) 1a font: s. XIII
  1. adjectiu
    1. Situat enfora, que ve de fora. Les causes externes d’una malaltia.
    2. Que obra a l’exterior. Medicament d’ús extern.
    3. No intrínsec o essencial.
  2. adjectiu i masculí i femení ensenyament Dit de l’alumne que només roman al col·legi a les hores de classe (s’oposa a intern).
  3. adjectiu geologia En tectònica, en referir-se a una cadena muntanyosa, dit de les zones originàriament pròximes a l’avantpaís.