■ expiar

Partició sil·làbica: ex_pi_ar
Compareu: espiar
Etimologia: del ll. expiare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Reparar un crim, una falta, etc., per la pena que hom sofreix, que li ha estat imposada.
  2. religió Esborrar una culpa per mitjà d’un ritu religiós.