■ experiència

Partició sil·làbica: ex_pe_ri_èn_ci_a
Etimologia: del ll. experientia, íd., der. de experīri ‘experimentar, assajar’ 1a font: 1274
    femení
    1. Pràctica d’una cosa, participació en una cosa, que permet d’adquirir-ne la coneixença. Ho sé per experiència. L’experiència és la mare de la ciència.
    2. per extensió Situació o esdeveniment en la vida d’algú que li dona coneixença de les coses, de la realitat. Fou una experiència dolorosa, però útil.
    1. Coneixença d’una cosa adquirida per l’ús, la pràctica, la participació. El maneig de les armes vol sobretot experiència. Li manca experiència pedagògica.
    2. per extensió Coneixença de les coses, de la realitat, adquirida vivint. Un home d’experiència. L’experiència que donen els anys.
  3. Experiment. Fer una experiència de física.
  4. filosofia Conjunt de coneixements, de vivències, etc., que el subjecte assoleix sobre la realitat externa o sobre ell mateix.