■ expedir

Etimologia: del ll. expedīre ‘destravar’ (cf. impedir) 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Trametre alguna cosa, especialment mercaderies, a una destinació.
  2. dret
    1. Donar curs a les causes o afers.
    2. Despatxar, estendre per escrit, amb les formalitats habituals, butlles, privilegis, documents oficials, etc.
    3. Donar o publicar un acte o decret.