■ exiliar

Partició sil·làbica: e_xi_li_ar
Etimologia: del ll. exsiliare, íd.
    verb ciències polítiques
  1. transitiu Condemnar (alguna persona) a l’exili.
  2. pronominal Anar-se’n, voluntàriament o obligat, del propi país, sobretot per motius polítics.