■ exercici

Etimologia: del ll. exercitium, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    masculí
    1. Acció d’exercir, pràctica d’una ocupació, ús d’un mitjà d’acció. L’exercici d’una carrera, d’una professió, d’una càtedra, d’un càrrec.
    2. per extensió economia Període legal d’un pressupost d’ingressos i de despeses.
    3. economia Període de temps, generalment un any natural, en què és fraccionada l’activitat econòmica d’una empresa.
    1. Treball o pràctica que té per objecte l’adquisició, el desenvolupament, la conservació, d’una facultat activa, d’una aptesa, d’una habilitat, etc. Caminar és un bon exercici. Fer exercici.
    2. Aprenentatge que fan els soldats del maneig de les armes, les evolucions, etc.
    3. ensenyament Cadascuna de les proves que hom fa en certs exàmens, com en els d’oposicions.
    4. ensenyament Treball intel·lectual que serveix de pràctica de les regles, dels coneixements, etc., donats en una lliçó, en una classe, etc.
    5. esports Conjunt organitzat de moviments racionalment concebuts i disposats.
    6. esports Activitat muscular efectuada amb finalitats higièniques, curatives, esportives o de preparació.
    7. exercicis espirituals catolicisme Conjunt d’activitats religioses encaminades a obtenir un millorament espiritual.