■ exempt | exempta

Etimologia: del ll. exemptus, -a, -um, íd. 1a font: 1399, Metge
    adjectiu
    1. Lliure d’una obligació, d’una càrrega o d’una cura. Exempt del servei. Una casa exempta de contribució.
    2. per extensió Exempt de malalties.
    3. dret canònic Dit de la persona o la cosa no sotmesa a la jurisdicció ordinària.
  2. arquitectura i escultura
    1. Dit de l’edifici descobert per totes bandes.
    2. Dit de la columna que no és adossada a un edifici.
    3. Dit de l’escultura de tres dimensions i ple relleu.