■ exemple

Etimologia: del ll. exemplum, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    masculí [ant: exempli i eximpli]
    1. Manera d’obrar o d’ésser d’algú considerada com a possible objecte d’imitació. La seva generositat és un exemple. No segueixis els mals exemples. Pren exemple del teu germà.
    2. Allò que s’esdevé a algú considerat com a possible lliçó; escarment. La seva fi hauria de servir-nos d’exemple.
    3. Persona considerada com a possible objecte d’imitació o motiu d’alliçonament. És un exemple de laboriositat.
    4. a exemple de (algú) Imitant-ne allò que fa.
    5. amb paraules i amb l’exemple Recomanant una cosa i ensems practicant-la.
    6. predicar amb l’exemple locució verbal Induir a fer una cosa obrant de la mateixa manera que hom vol que els altres obrin.
  2. Cas que s’ha esdevingut en altre temps considerat com a terme de comparació amb allò que s’esdevé o pot esdevenir-se de semblant. Oblidar els exemples de la història.
    1. Fet o cosa concreta que hom addueix per confirmar una asserció, aclarir una explicació, etc. Ho demostrà molt bé amb un exemple.
    2. [abreviatura ex.] especialment Expressió oral o passatge d’un autor que hom cita com a suport d’una norma lingüística, per mostrar l’ús d’un mot, etc. Un diccionari amb exemples.
    3. especialment Individu o cosa que hom cita o retreu com a pertanyent a una categoria determinada. Un exemple de prosa poètica.
    4. per exemple [abreviatura p. e., p. ex.] Expressió amb què hom presenta un cas concret o pràctic d’allò que diu en general.
  4. Fet, imatge, sentència, etc., que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.