■ excèntric | excèntrica

Etimologia: del b. ll. excentricus, -a, -um, íd.; en el sentit de ‘extravagant’, de l’angl. eccentric (1630), i aquest, del mateix mot ll 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que es desvia o s’allunya del centre, no cèntric. Moviment excèntric d’un cos d’exèrcit. Els barris excèntrics d’una ciutat.
    2. Que no té el mateix centre. Dos cercles excèntrics. Dues circumferències, dues el·lipses excèntriques.
  2. figuradament
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona estranya en alt grau en les seves maneres, en el seu capteniment. Un home excèntric.
    2. adjectiu per extensió Propi d’una persona excèntrica. Maneres excèntriques. Tenir gustos excèntrics.
  3. masculí astronomia Cadascun dels cercles imaginaris sobre els quals, segons algunes teories geocèntriques, es mouen els astres entorn de la Terra.
  4. masculí i femení espectacles Artista de varietats (acròbata, músic, transformista, etc.) que actua generalment en solitari i amb intenció humorística.
  5. tecnologia
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de qualsevol peça que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre. Arbre d’excèntriques.
    2. mecanisme d’excèntrica Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l’element conductor transmet al conduït un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada.