■ excel·lent

Etimologia: del ll. excellens, -ntis, participi pres. de excellĕre ‘excel·lir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que excel·leix.
  2. adjectiu Eminent en bones qualitats. Un amic excel·lent.
  3. adjectiu Molt bo en el seu gènere. Un llibre excel·lent.
  4. adjectiu història A la corona catalanoaragonesa, tractament donat als reis.
  5. masculí En un examen, una prova, etc., qualificació màxima atorgada a l’examinand.
  6. masculí numismàtica
    1. Moneda d’or castellana que equivalia a dos castellans.
    2. excel·lent de la magrana Moneda d’or encunyada durant el regnat dels Reis Catòlics, equivalent a 375 morabatins.