■ examen

Etimologia: del ll. examen, -ĭnis, el mateix mot que donà origen a eixam, que en ll. tingué també el sentit de ‘agulla del fil de la balança’, que sobresurt quan hom pesa; d’aquí ‘acció de pesar, de sospesar, d’examinar’ 1a font: 1419
    masculí
    1. Acció d’examinar;
    2. l’efecte.
  2. especialment Prova escrita o oral a què és sotmès un alumne, un candidat, per poder declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir l’aprovació d’una assignatura o d’un curs, un grau, un càrrec o una ocupació, etc.
  3. examen de consciència religió Examen del comportament moral propi.
  4. examen de testimonis dret processal Diligència judicial que consisteix a prendre declaració a les persones que, sense ésser part interessada en el judici, poden donar testimoni sobre els fets controvertits.
  5. lliure examen protestantisme Postulat del protestantisme segons el qual hom interpreta la Bíblia d’acord amb el propi judici personal, descartada la norma del magisteri i de la tradició.