■ exaltar

Partició sil·làbica: ex_al_tar
Etimologia: del ll. exaltare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Elevar en rang, en dignitat, en poder, etc. Exaltar un cardenal al pontificat.
    1. transitiu Elevar un sentiment a un alt grau d’intensitat. Aquella resposta exaltà la seva indignació.
    2. pronominal Enfervorir-se, inflamar-se, deixar-se emportar per una passió. Com s’exalta, quan discuteix!