■ evacuar

Partició sil·làbica: e_va_cu_ar
Etimologia: del ll. evacuare, íd., der. de vacuus, -a, -um ‘buit’, i aquest, de vacare 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
    1. Abandonar, un conjunt de persones, el lloc que ocupen.
    2. Treure d’un lloc les persones que l’ocupen. Les autoritats evacuaren de la plaça forta gairebé tota la població civil.
  2. dret Despatxar, enllestir, complir un tràmit. Evacuar una consulta. Evacuar una diligència.
  3. fisiologia
    1. Expel·lir naturalment o artificialment matèries excrementícies o patològiques per una part qualsevol de l’organisme.
    2. Fer una deposició intestinal.
  4. història del dret En dret feudal català, cedir una possessió o renunciar-hi.