■ esvarar

Homòfon: esverar
    verb dialectal
    1. intransitiu Relliscar. El peu li ha esvarat.
    2. pronominal El qui puja per allà no s’esvara.
  2. intransitiu figuradament Caure en una culpa, en un error; relliscar. Fins un sant pot esvarar.