esvair

Accessory
Partició sil·làbica: es_va_ir
Etimologia: d’un ll. vg. *exvadĕre, del cl. ēvādĕre ‘assaltar’, amb influx semàntic de esvanir-se, envair i l’ant. esbair ‘deixar astorat’, de creació expressiva sobre bah 1a font: c. 1180
Body
    verb
  1. transitiu tàctica
    1. Desfer, posar en confusió (l’enemic).
    2. Envair (un país, una ciutat), saquejant-los, devastant-los.
  2. per extensió
    1. transitiu Dissipar, extingir.
    2. pronominal És un perfum molt fort i li costa d’esvair-se.
  3. figuradament
    1. transitiu Esvair un dubte, una sospita.
    2. pronominal Esvair-se una amenaça.
  4. pronominal Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona.