Accessory
Partició sil·làbica: es_va_ir
Etimologia: d’un ll. vg. *exvadĕre, del cl. ēvādĕre ‘assaltar’, amb influx semàntic de esvanir-se, envair i l’ant. esbair ‘deixar astorat’, de creació expressiva sobre bah 1a font: c. 1180
Etimologia: d’un ll. vg. *exvadĕre, del cl. ēvādĕre ‘assaltar’, amb influx semàntic de esvanir-se, envair i l’ant. esbair ‘deixar astorat’, de creació expressiva sobre bah 1a font: c. 1180
Body
-
verb
-
transitiu
tàctica
- Desfer, posar en confusió (l’enemic).
- Envair (un país, una ciutat), saquejant-los, devastant-los.
-
per extensió
- transitiu Dissipar, extingir.
- pronominal És un perfum molt fort i li costa d’esvair-se.
-
figuradament
- transitiu Esvair un dubte, una sospita.
- pronominal Esvair-se una amenaça.
- pronominal Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona.