estripar

Accessory
Etimologia: der. de tripa amb influx del ll. exstirpare ‘extirpar’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
  1. transitiu Treure les tripes o la tripa d’algú o d’alguna cosa. Estripar un conill.
    1. transitiu Esquinçar. El nen ha estripat el diari.
    2. pronominal La camisa s’ha estripat dels colzes.
  2. transitiu agricultura i obres públiques Remoure (la terra, el paviment, etc.) a poca profunditat a fi de facilitar un treball posterior, com ara la llaurada, l’explanació, la nova pavimentació, etc.