■ estrident

Etimologia: del ll. stridens, -ntis, participi pres. del ll. stridĕre ‘fer un soroll agut i penetrant’ 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Que té un so agut i aspre. Un soroll estrident. Una veu estrident.
  2. Que no s’acorda gens amb el to general, que fa una impressió violenta.
  3. fonètica, fonologia Dit de la consonant caracteritzada per una absència total d’harmonia en la seva representació espectrogràfica.