■ estrena

Etimologia: del ll. strēna ‘presagi; regal festiu de bon auguri’; sobre el sentit de ‘acte de fer alguna cosa per primera vegada’ (v. estrenar) 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció d’estrenar o estrenar-se;
    2. l’efecte. L’estrena d’un vestit. L’estrena d’una habitació. L’estrena d’un drama.
    3. d’estrena locució adverbial Estrenant alguna cosa. Avui vaig d’estrena, porto el vestit nou.
    4. d’estrena locució adjectiva Acabat d’estrenar, nou. El diumenge portava les sabates d’estrena. Pel·lícula d’estrena.
    5. d’estrena locució adjectiva Dit del local destinat a estrenar pel·lícules.
  2. [generalment en pl] Regal, present, donat com a gratificació a un servei.
  3. fer estrena (o l’estrena) (a algú) Donar-li un cop al clatell quan li han tallat els cabells.