Accessory
Etimologia: de timba 1a font: 1864, DLab.
Body
-
verb
-
- transitiu Fer caure daltabaix d’una timba. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar.
- pronominal Caure daltabaix d’una timba. Anant pel camí de la cova es va estimbar.
-
per extensió
- transitiu Fer caure d’una certa altura. Estimbà el carro a la séquia.
- pronominal S’estimbaren marges avall amb el cotxe.