estimbar

Accessory
Etimologia: de timba 1a font: 1864, DLab.
Body
    verb
    1. transitiu Fer caure daltabaix d’una timba. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar.
    2. pronominal Caure daltabaix d’una timba. Anant pel camí de la cova es va estimbar.
  1. per extensió
    1. transitiu Fer caure d’una certa altura. Estimbà el carro a la séquia.
    2. pronominal S’estimbaren marges avall amb el cotxe.