■ estantís
| | estantissa

Etimologia: de estar 1a font: 1324
    adjectiu
  1. Corromput per estagnació. Aire estantís. Aigües estantisses.
  2. No fresc, que comença a alterar-se, a passar-se, a corrompre’s. Aquesta carn put: deu ésser una mica estantissa.
  3. figuradament La nostra societat, mancada de contacte amb l’exterior, ha anat esdevenint més i més estantissa.