■ estàndard

Etimologia: de l’angl. standard, íd. (s. XV), pres del fr. ant. estandart, del frànc. *standhart, a través de l’anglonormand estaundart (v. estendard)
  1. masculí
    1. Tipus, model, norma. Aquestes peces no s’ajusten als estàndards internacionals.
    2. Nivell, grau qualitatiu, mitjana qualitativa. Estàndard de vida.
  2. adjectiu invariable
    1. Que s’ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa estàndard.
    2. llengua estàndard (o simplement estàndard) lingüística Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació, confluència i acceptació en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que s’utilitza com a vehicle de comunicació supradialectal.
  3. adjectiu invariable Que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència. Producte estàndard.
  4. adjectiu invariable figuradament Mancat d’originalitat. Una bellesa estàndard.