estaca

Accessory
Etimologia: probablement d’un germ. gòt. *stakka, íd. 1a font: s. XIII
Body
    femení
    1. Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc.
    2. Pal que hom pot manejar a tall de bastó.
    3. agricultura Tros de tronc o branca separat de la planta mare que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre o un arbust.
  1. antigament dret Dret d’ancoratge.