■ ésser1

Etimologia: del ll. vg. ĕssĕre, substitut en la llengua oral del ll. cl. ĕsse, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu Existir, tenir realitat; haver-hi. Tot el que és deu l’existència a la creació. Déu és i serà per sempre més.
  2. intransitiu Trobar-se, algú o alguna cosa, present en un lloc, constatar-ne la presència en un moment determinat (sense prestar atenció a la quantitat de temps que hi romangui). Segur que avui ell és a casa. Que hi és la teva germana? Digues que no hi soc. Jo hi era quan ella va arribar. Quan siguis al despatx, telefona’m. No ens n’adonàrem fins que fórem al carrer. Les eines són al calaix. L’americana és al penja-robes. Les ganes prou hi eren, però les forces li fallaven.
  3. intransitiu Arribar en un lloc o haver-hi arribat. No us atureu fins que sereu a casa. Us convoco perquè hi sigueu el primer dia de juny. Si caminem de pressa, al vespre serem al poble. Ja hi som!
  4. intransitiu Ocórrer un fet, esdevenir-se, en un moment donat. Els exàmens seran el dia vint.
  5. intransitiu Resultar, escaure, alguna cosa, a algú (de la manera que el predicatiu especifica). Tots els diners li són poc. Els pantalons nous et són amples. El barret m’és petit.
  6. copulatiu Amb un substantiu, un adjectiu, un participi o equivalents, com a predicat nominal, expressa tant la qualitat essencial del subjecte com l’estat transitori, però sense expressar-ne la durada ni parar-hi atenció, o bé l’estat en què el subjecte ha vingut a parar transitòriament, irreversiblement o definitivament. Ell és el meu metge. És fuster. L’oreneta és un moixó. Aquesta aigua és freda. El ferro és roent, ara. La sopa és salada. És fadrí. És casat. És vell. És la persona més respectada del poble. La porta és tancada, és oberta, és ajustada. Això no és el que et penses. Les figues de la plata són cobertes de floridura. És boig, que fa aquestes coses. Aquest cossi deu ésser esquerdat: vessa. El barret ja és vell. És venut. Si sou servits... El test ja és posat al terrat. És mort. Fou trobat culpable pel jutge. Actualment tota aquesta terra és ocupada per l’exèrcit enemic. La paret és construïda de pedra i calç. Són fets els reportatges? Encara no.
  7. auxiliar dialectal antigament Amb el participi passat de verbs intransitius que indiquen moviment (anar, sortir, venir, etc.) i dels verbs ésser, estar i romandre, forma com a auxiliar els temps perfets. Se n’és anat. Soc vingut. No hi soc pas estat mai.
  8. això és És a saber, és a dir.
  9. ésser amb (algú) Acompanyar-lo. Avui serà amb tu tota la nit.
  10. ésser de
    1. Ésser propi de, pertànyer a. És d’home savi. La casa és d’aquella noia.
    2. Ésser nascut a, ésser natural de. És de Mallorca.
    3. Ésser amic de, ésser partidari de. No soc de barallar-me.
    4. Ésser digne de. És de plànyer que passi això. És de lamentar. És de lloar la seva acció.
  11. ésser-hi Prendre part, intervenir, figurar. No vaig voler ésser-hi: em feia por de perdre-hi bous i esquelles. M’hi volien fer ésser.
  12. ésser per a (algú) Tenir-lo com a destinatari. El regal és per al meu germà.
  13. no ésser-hi tot (algú) Ésser mancat d’enteniment, tenir pertorbades les facultats mentals, no actuar amb prou pertinença. Pobret: no hi és tot.
  14. sigui com vulgui (o sigui com sigui) En qualsevol cas.
  15. som-hi! Invitació o conformitat que hom fa o dona a altri a fi de començar plegats alguna activitat. Som-hi? Som-hi!
  16. tant ésser (a algú) [usat en tercera persona] No venir-li d’aquí, no fer-li res, no importar-li. Tant m’és que hi vagis com que no hi vagis.


    17. Vegeu també:
    ésser2