■ esquivar

Etimologia: de esquiu 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb
  1. transitiu Evitar, eludir. Esquivar un cop. Ha esquivat l’entrada del defensa i ha fet gol. Érem molt amics, però darrerament sembla com si m’esquivés. És molt hàbil a esquivar les dificultats.
    1. transitiu Fer fugir, espantar. Esquivar les mosques.
    2. pronominal En esclatar el coet, el cavall s’ha esquivat.
    3. esquivar la caça Espantar la caça cridant, copejant les mates, disparant, etc., per aixecar-la i empaitar-la cap on són els paranys o els caçadors que esperen per a tirar-li.