■ esquí

Etimologia: del fr. ski, i aquest, del noruec ski ‘post’, de l’escandinau ant. skîd, íd. 1a font: c. 1920
    [plural esquís] masculí esports
  1. Cadascuna de les llenques de material dur terminades anteriorment en punta corbada que se subjecten a cada peu i que serveixen per a lliscar sobre una superfície coberta de neu.
    1. Esport practicat sobre la neu mitjançant esquís, que consisteix en curses de diferents tipus i en salts.
    2. esquí alpí Disciplina d’esquí que consisteix a fer descensos per pistes alpines de diferent desnivell i que comprèn les modalitats de descens, eslàlom supergegant, eslàlom i eslàlom paral·lel.
    3. esquí artístic i acrobàtic Disciplina d’esquí que comprèn les modalitats d’acroesquí, salts acrobàtics i bamps.
    4. esquí de fons Modalitat de competició d’esquí nòrdic que consisteix a recórrer generalment grans distàncies sobre un terreny desnivellat, amb pendents que poden ésser forts però no continuats, i que requereix una bona capacitat de resistència.
    5. esquí de muntanya (o de travessa) Modalitat d’esquí que hom practica fora de pista i que té com a objectiu fer l’ascensió i el descens d’un pic, una travessa o una excursió.
    6. esquí de pista Modalitat d’esquí alpí que consisteix a baixar per pendents de diferent grau de dificultat, degudament condicionats i senyalitzats, des de punts elevats als quals hom accedeix per remuntadors mecànics.
    7. esquí extrem Modalitat d’esquí alpí que consisteix a fer un descens per pendents d’un mínim de 45º d’inclinació, amb un grau alt de dificultat.
    8. esquí nòrdic Disciplina d’esquí practicada en terrenys generalment plans, que comprèn les modalitats d’esquí de fons, salt de trampolí i biatló.
  3. esquí aquàtic (o nàutic) Esport consistent a esquiar sobre una superfície d’aigua, amb un o dos esquís, arrossegat per una embarcació ràpida mitjançant una corda de tracció.